Han passat més de quatre anys des del Salvatge manifest (LAV Records, 2014). Quatre anys de silenci discogràfic però no pas d’inactivitat. De fet, ha sigut tot al contrari.
No està clar si ho vam voler, si ho vam buscar o ho vam necessitar, però vam canviar la nostra manera de funcionar i d’enfrontar-nos al procés creatiu. Lluny de comptar a quatre i començar a tocar la cançó plegats, ens vam proposar treballar de manera diferent. Aquesta vegadaaniríem enregistrant la cançó d’un en un, capa a capa, detall a detall, gravant el quela cançó ens demanava a cada moment.
Escoltar més i tocar menys. I de vegades, potser un riff de guitarra o un patró de bateria suggerien un canvi radical i així la tornàvem a començar, mirant-la de nou des d’una altra perspectiva.
El que en principi va resultar ser una feina ensopida i feixuga es va convertir aviat en quelcom addictiu, gairebé obsessiu. Ha sigut un treball d’orfebreria que ens ha servit per pensar millor les cançons, per endreçar i garbellar, per treure tot allò sobrer i permetre un diàleg més polit i educat. Tot i que aquest tractament pot semblar de laboratori, les cançons continuen tenint tota l’ànima al darrere perquè així és com les escriu en Jordi i així és com les hem volgut mantenir.
Cançons personals però transferibles, que parlen de la vida petita i immensa que hi ha en un cada dia.
Orgull adolescent (2018 – LAV Records)