Pinkgats

Amb el mar de fons i música jamaicana res no pot anar malament. Fins i tot si t’hagués de caure

un coco al cap, i comencessis a tenir visions influenciades pels ritmes reggae que encara penetren

en el teu subconscient. Segueixes a la platja, però d’una illa deserta presidida per Gerard

Quintana. Lluís Llach, en banyador (i gorro de llana), toca el piano a dues mans amb l’Alicia

Keys, mentre la Jessie J i l’Alberto Gambino debaten sobre temes de gènere. Just quan la

conversa està a punt de convertir-se en discussió, la Britney Spears els interromp amb un dance

break al so d’Amaral, i tots plegats es posen a cantar la de “son mis amigos”. Tot va bé, en

aquesta illa deserta. I és que encara que tinguis al·lèrgia als gats, segur que no tens al·lèrgia als

gats roses que hi són típics. Mira, just ara veus la Chenoa acariciant-ne un que passava per allà.

Gats roses i confluències inesperades, això és PinkGats.

Un grup de set amics que versiona

les cançons més escoltades del teu mp3 aportant-los un toc jamaicà.